Un viatge a Rodes & La poesia armènia

**Admin - Rubén** Dg Jun 13, 2010 12:41 pm

Un viatge a Rodes

El mes de maig de l’any 1996, Anglada va viatjar per cinquè i darrer cop a terres gregues, va visitar Atenes i l’illa de Rodes amb la seva filla Mariona, el seu gendre Josep i el seu nét Adrià. D’aquest viatge en sorgí la decisió d’escriure la historia d’Aram, que esdevindrà aquesta novel•la. I del viatge també en va néixer un poema, “Làpida i Afrodita”, que és també en l’origen i en la decisió d’escriure Quadern d’Aram. Es així que Anglada, a Rodes, tot veient la làpida i la bellesa de la petita estàtua d’Afrodita, decideix tornar a escriure sobre la barbarie, sobre un altre genocidi que taca de sang les mans humanes. Heus aquí com podem relacionar i tancar el cercle amb el viatge a Rodes. L’any 1996 el món seguia espaordit el curs funest de la guerra dels Balcans. Una mostra més, encara, de la connexió entre el poema i la novel•la la podem veure en el segon capítol de Quadern D’Aram, que porta com a epígraf el nom dels dos amics, “Aram i Iorgos”. Ambdós bussegen a la recerca de les restes d’un vaixell naufragat o del que contenia. Iorgos va trobar el vaixell grec enfonsat, carregat de tresors de l’Àtica, llavors veu davant seu el perfil de la deessa de l’amor, Afrodita. L’Afrodita de Rodes i l’Afrodita del fons del mar, la bellesa, la bondat, la virtut, i les atrocitats, la tendresa i la sang, com en el títol de la introducció a l’edició de les obres completes d’Anglada que escriví Carles Miralles.

La poesia armènia

Les novel•les d’Anglada es caracteritzen per unir materials ben diversos en la seva composició, a més de les informacions contextuals que l’autora ens proporciona a manera d’apèndix o dins mateix del text, com ja hem vist. En el cas de Quadern d’Aram hi ha tot un seguit de materials de procedència molt diversa que configuren el cos de la narració, com és ara poemes d’autors armenis o notícies de diaris francesos sobre la causa armènia, que Anglada tradueix i incorpora a la narració. Anglada serveix de poetes amics, de llibres amics, per confegir les seves narracions.
La Reconeixença inicial de la novel•la és dirigida a Maria Ohannesian, “armènia i hel•lenista”. Anglada va col•laborar amb Maria Ohannesian per traduir al català uns poemes de Daniel Varujan, treball enllestit just abans de la seva mort, l’any 1999, i publicat l’any 2000 amb el títol Terra porpra i altres poemes. Al final del primer capítol Anglada declara obertament, “per al pare D’aram, el meu Vahé, m’he inspirat en el gran poeta Daniel Varujan (1884-1915)”. El coneixement de la poesia armènia li ve a Anglada de molt temps enrere. El tercer capítol de Quadern d’Aram és encapçalat per un fragment del poema “Els pastors de Van”, de Ran Nazariantz, en la traducció que en va publicar Alfons Maseras l’any 1921. El poema s’incloïa en l’article “El poeta nacional d’Armènia Hrand Nazariantz”, publicat al número 27 de la Revista del Centre de Lectura de Reus, el qual Anglada posseïa l’original ja als anys setanta. Recuperar poetes antics i poetes amics, poetes oblidats, és una de les constants de l’obra d’Anglada. El capítol quart és encapçalat per uns versos d’un poeta armeni del segle XV, Nahabed Kucak. Els capítols tercer i cinquè contenen cançons tradicionals armènies. En l’encapçalament del sisè capítol hi trobarem un text de Grigor de Narek, poeta armeni del segle X. Però de qui realment Anglada utilitza més poemes és de Daniel Varujan, amb qui s’ha inspirat per crear el personatge del pare d’Aram, a qui anomena Vahé, que és el nom també del traductor de Varujan al fracès, Vahé Godel. Són uns quants els poemes de Varujan que apareixen a Quadern d’Aram, entre els quals “Terra porpra, el que donà títol al volum de poesia que Anglada va traduir amb Ohannesian. Tot un homenatge de l’escriptora a un poeta que va morir assassinat pels turcs i que Anglada es fa seu, com es va fer seus els poetes grecs, els poetes italians.
La poesia és un referent essencial en la vida i en l’obra d’Anglada. Sempre es deixa acompanyar pels poetes amics. En el segon capítol copia un fragment del poeta català Antoni Ribera (1920-2001), “poeta i submarinista”.