Biografia

**Admin - Rubén** Dg Jun 13, 2010 12:35 pm

Maria Àngels Anglada

Biografia Maria-angels-anglada

Maria Àngels Anglada va nèixer a Vic el 9 de març de 1930 i va morir a Figueres el 23 d’abril 1999. Filla d’un advocat vigata, la gran de quatre germans, viu en un ambient familiar apassionat per la música. Aquesta pasió va influir en l’autora com es pot veure reflectida en algunes de les seves obres. En la seva juventut es va trasladar a Barcelona per a cursas Filologia Clàssica, anys més tards es va llicenciar en filología clàssica per la Universitat de Barcelona. L’any 1961 es trasllada a l’Alt Empordà, a Figueres, on va viure fins a la seva mort. Va ser una gran admiradora del món hel•lenístic i bona part de la seva vida la va dedicar a la docència, com a professora de Filologia Clàssica a l’escola IES Ramon Muntaner de Figueres. Va ser traductora de textos del llatí i el grec al català.
Durant els anys 60 va participar en diverses ocasions a la Festa de la Poesia, organitzada pel Casino Menestral Figuerenc i animada pel seu bon amic el poeta empordanès Carles Fages de Climent. El 1972 publica la seva primera obra com a escriptora, anomenada Díptic. Va ser destacada com a crítica literaria, traductora i assagista en llibres col•lectius com Salvador Espriu en els seus millors escrits, publicat l’any 1974. Va col•laborar en diverses revistes, com: El Pont, Reduccions i Canigó. Va guanyar el Premi Josep Pla amb Les closes (1978), aquest premi li va suposar ser descoberta per la majoria del públic lector. I amb la novel•la Sandàlies d’escuma va obtener el Premi Lletra d’Or i el Premi de la Crítica de narrativa catalana el 1985.
Maria Àngels Anglada era una persona conscienciada del paper que jugava la dona en la societat i, sobretot, la dona escriptora. Per aquesta raó no va refusar mai de participar en obres col•lectives com per exemple Literatura de dones: una visió del món. Una de les facetes més desconegudes, i que, en els últims anys va afegir a la seva rajectòria va ser la de la literatura per a infants i joves. En aquest camp va publicar contes com La grua Estontola, L’hipopòtam blau, Relats de mitologia, Els Déus i Relats de mitologia i Els herois.
Després de viure més de trenta anys a Figueres, el 1996 va rebre un homenatge ciutadà i va ser distingida amb el títol de filla predilecte. Un dels seus últims escrits estava dedicat precisament a Figueres, en el volum Figueres, ciutat de les idees.